ENTREVISTA A NARCIS PRAT

Catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB.

“Un biòleg ha de ser curiós i no deixar-se de fer preguntes”

 

Tota una vida dedicada a millorar la qualitat de l’aigua

En Narcís Prat es va llicenciar en biologia per la Universitat de Barcelona l’any 1972 i el 1976 ja era professor del departament del departament d’ecologia. Es va doctorar el 1978 amb una tesi dirigida pel Dr. Ramon Margalef.

Catedràtic del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986. És membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua, una entitat que aplega professionals espanyols i portuguesos de diferents sectors, per promoure un canvi en la política de gestió d’aigües per fer-la més racional i sostenible.

Ha participat de forma activa en la definició del model de gestió de l’aigua a Catalunya. També ha estat un dels científics membres de l’equip responsable de  l’elaboració dels protocols d’avaluació de qualitat ecològica dels rius utilitzant invertebrats, i en l’exercici de intercalibració europea sobre indicadors de qualitat de macroinvertebrats.

Entre 1989 i 1999 va ser un dels assessors de la Corts de Justícia de Catalunya per a delictes ecològics i va presidir durant 12 anys  l’Asociación Española de Limnologia, i va ser delegat a Espanya de la International Limnological Society.

Dirigeix el grup de recerca Freshwater Ecology and Management (F.E.M.), especialitzat en temes d’ecologia d’ecosistemes aquàtics continentals, llacs, llacunes, pantans o rius, i l’aplicació d’aquests estudis en la seva conservació i gestió.

 

Per què es va fer biòleg? Va ser vocacional?

Em vaig fer biòleg per dues circumstàncies, la primera és que jo volia fer alguna cosa relacionada amb les ciències, la segona està relacionada amb la professora que vaig tenir al curs preuniversitari de l’Institut de Girona on estudiava. Fèiem les classes al laboratori davant de lupes o microscopis o fent disseccions i això va ajudar a decidir-me entre química i biologia. No va ser realment una decisió vocacional. Com a possible influència d’infantesa hi ha els diumenges a la tarda que passava vora el riu Brugent a Amer (Girona) on el meu pare pescava peixos (per menjar), i mentre no tornàvem a casa jo jugava amb ells,

Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?.

Un biòleg avui en dia rep una educació universitària molt general. Tot i una certa especialització, com que els continguts de la Biologia han augmentat tant en els darrers anys, es fa difícil tenir una bona formació en tot allò que fa 40 anys s’aprenia en les Facultats de Biologia. La formació que avui dia s’imparteix li permet al biòleg tenir una visió amplia i li facilita una certa flexibilitat davant les necessitats del mercat laboral. Això unit a una bona dosi d’entusiasme i ganes de treballar li permetrà competir amb altres professionals que poden fer feines similars. D’altra banda avui en dia es gairebé imprescindible tenir un títol de Màster, ja que aquest enfoca de manera més clara el “tipus” de biòleg en que es transformarà el biòleg generalista que surt de els aules i la seva orientació professional. Tot i que donada la manca de feina de biòleg, la millor característica que s’ha de tenir és l’adaptació a la feina que es trobi.

 Quin creu que és el paper  del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?

El biòleg és un ciutadà com qualsevol altra. El primer que ha de fer, és realitzar la seva feina amb professionalitat. Si a més es vol comprometre’s amb alguna acció lligada a temes de conservació, per exemple, avui en dia hi ha múltiples associacions a on pot fer aquesta feina i sempre serà benvingut a sumar.  Però això ja depèn del tarannà de cada persona.

Quina part de la seva activitat actual està lligada a la Biologia?

Tota la meva vida ha estat dedicada a la biologia i més concretament a l’Ecologia, com a docent, com a investigador i també com a compromís personal. En temes de gestió de l’aigua he pogut fer tot el recorregut, ensenyant, fent recerca de primera i arribant a un compromís molt profund amb la societat civil. Juntament amb altres companys, hem ajudant proveir de raons, argumentades científicament, a molts col·lectius socials per propugnar una Nova Cultura de l’Aigua i a que puguin presentar alternatives a projectes com el Pla Hidrològic Nacional. També he col·laborat molt directament en el disseny i la redacció del Pla de Districte de les conques internes de Catalunya. Una altra feina ha estat la creació de materials didàctics per a l’estudi dels rius. Aprofito per presentar-vos la darrera: Una app per fer la diagnosi de l’estat ecològic del rius apta per a tota la família, amics, grups de jubilats etc…: Riu,net. Es gratuïta i us la podeu baixar tant per dispositius mòbils com per a tablets.

Podeu veure tot el que fem a la nostra web: http://www.ub.edu/fem/

Què li aconsellaria a un futur biòleg?

Sobretot que sigui molt curiós, que no deixi de fer-se preguntes, que gaudeixi quan fa la seva feina i que no es desmoralitzi davant de les dificultats. I que segueixi estudiant, ja que en tots els camps la biologia avança molt ràpidament i ràpidament pots perdre el fil.

Què creieu que aporta el Col·legi a la professió i a la societat?

Els Col·legis professionals es van crear per a la defensa de la professió. Els biòlegs més aviat tenen poques competències pròpies i per tant no tenen gaires privilegis (com els que defensen altres col·legis com els Arquitectes, per exemple), però com a mínim el Col·legi de Biòlegs fa sentir la seva veu i procura que el biòleg sigui respectat com a professional. I sobretot en temes d’actualització professional el CBC pot tenir un paper important.